Harto de merengue


Alfred Picó
La vida del culé empieza a ser muy dura en la Liga. Cada semana tengo que estar pendiente del resultado del Madrid. Ayer me acosté con una sonrisa monumental (el 4-0 contra el Murcia fue memorable), pero hoy estoy deprimido (el Madrid ha ganado y seguimos a 7 puntos). No creo que pueda aguntar mucho tiempo así. Esta tarde he animado al Levante como si fuera el Barça B. Pero el Madrid sigue sumando con el mínimo esfuerzo. Un penalty injusto por aquí, un gol de churro por allá... Dios mío, ¿qué he hecho yo para merecer esto?

La remontada: Mi hermano David es optimista. Me dice que el Barça empezará a remontar y remontar... y remontará tanto que estaremos varios años ganando ligas. Yo no lo veo nada claro. La primera vuelta ha sido desconcertante. En casa lo hemos ganado casi todo, pero fuera del Camp Nou no hemos dado la talla (todavía me acuerdo del desastre de Getafe). Firmo ganar la Champions y quedar segundos en la Liga.

Amigo invisible: Ayer celebré el último amigo invisible de las fiestas. Me regalaron el libro "Sóc perico. I què?". Más bien fue el enemigo invisible.

---

 

FART DE MERENGUE
La vida del culé comença a ser molt dura a la Lliga. Cada setmana he d'estar pendent del resultat del Madrid. Ahir em vaig ficar al llit amb un somriure monumental (el 4-0 contra el Múrcia va ser memorable), però avui estic deprimit (el Madrid ha guanyat i continuem a 7 punts). No crec que pugui aguantar gaire temps aquesta situació. He animat al Llevant com si fos el Barça B. Però el Madrid continua sumant amb la llei del mínim esforç. Un penal injust per aquí, un gol de xurro per allà... Deu meu, què he fet jo per merèixer això?

La remuntada: El meu germà David és optimista. Em diu que el Barça començarà a remuntar i remuntar... i remuntarà tant que estarem uns quants anys guanyant lligues. Jo no ho veig gens clar. La primera volta ha estat desconcertant. A casa ho guanyem pràcticament tot, però fora del Camp Nou no hem donat la talla (encara recordo el desastre de Getafe). Ara mateix signo guanyar la Champions i quedar segons a la Lliga.

Amic invisible: Ahir vaig celebrar l'últim amic invisible de les festes. Em van regalar el llibre "Sóc perico. I què?" Més aviat va ser l'enemic invisible.